Alep, els nens, les mares, els pares, tothom...i més pols.
No he pogut trobar les paraules, aquest cop, per fer poesia... ( cliqueu la imatge )
Imatge: de la xarxa
dissabte, 17 de desembre del 2016
Poema en blanc
Alep, els nens, les mares, els pares, tothom...i més pols.
No he pogut trobar les paraules, aquest cop, per fer poesia... ( cliqueu la imatge )
Imatge: de la xarxa
dijous, 24 de novembre del 2016
Sssssssst...
Quants tresors amaga el silenci.
Tots i totes hauríem de fer més silenci i gaudir
de tot el que ens dona.
La tranquil·litat. La reflexió. L’aturada. La
seguretat de no dir el que no toca dir. La justícia amb nosaltres i amb els
altres al no emetre veredictes. La llibertat de fer i deixar fer en certs
moments on no cal ni dir ni fer, sobretot ni dir. Els descobriments i
oportunitats que es troben enmig del no soroll, de la no paraula... Ja parlo massa....Ssssssst. ( cliqueu damunt el poema )
Imatge: de la xarxa
dimarts, 25 d’octubre del 2016
Prou miracle és
Un poema quasi metafísic. No del tot ni de bon tros, ja que seria una vanitat que no vull tenir vers als qui en saben de veritat.
Un poema per explicar-me, primer que res, a mi, qui és el meu déu. O la meva deessa….
La mare natura. Ella i només ella. En qüestions de fe, només tinc ulls per ella. ( cliqueu damunt del poema ).
Imatge: de la xarxa.
dijous, 5 de maig del 2016
Amors
Ai...els amors....Tot el bo i dolent al voltant d'una paraula. Perquè si ara no hi ha amor, n'hi ha hagut abans, perquè si ara n'hi ha, pot marxar, canviar ....o no...
Un poema senzill, simplement per reflexionar.
Imatge: de la xarxa.
dijous, 18 de febrer del 2016
Els mesos
El temps, sempre el temps...
Però, el temps, és també experiència i valor que portem a l’esquena.
El temps, sempre el temps...
Però, el temps, és també experiència i valor que portem a l’esquena.
Aquest poema parla del pas del temps i de com
ens condiciona el fet de tenir experiència i creure que per això no hem de
fallar. Com si el temps vigilés la nostra actuació, per veure quina una en
farem...
Bé, una reflexió recargolada com un rellotge que
engoleix les hores. ( cliqueu la imatge )
Imatge: de la xarxa.
dimecres, 20 de gener del 2016
Tornarà la calma
De vegades, oblidar és sobreviure.
Oblidar és un
mecanisme de defensa que ajuda, que es fa necessari i no sempre va lligat a
connotacions negatives. Si dels fets que passen al nostre voltant o a nosaltres
mateixos, ens enduem l’experiència, els sentiments i la maduresa...si és així,
fins i tot no és oblidar, és alleugerir la motxilla i continuar.
Imatge: internet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)