Imagino Terezín

1r Premi "I concurs de poesia de la llibreria La Sabateria" - Lleida

Dic "imagino" perquè, al mateix Terezín, no hi he estat. M'ho han explicat en el meu viatge a Praga, m'ho han ensenyat les parets de la Sinagoga Pinkas del barri jueu on estan escrits els quasi 80.000 noms de persones txeques que van morir durant l'holocaust, m'ho he trobat en la història que els joves guies tenen ben apresa i finalment m'ho he imaginat.
No és una poesia de paraules crues, sinó de sensacions que encara ens provoquen els fets que tots coneixem. Sort que encara ens les provoquen, aquestes sensacions. El dia que ens deixin de fer mal, morirem com a persones.

Imatge: pròpia ( Sinagoga Pinkas_Praga_Rep.Txeca )

Fereix-te

Per la llibertat de totes. I de tots. Malauradament, però, l'actualitat ens fa posar "TOTES" en majúscules.
Una carta, només, per a l'home que fa el què no ha de fer a les dones, ni a ningú.

Imatge: de la xarxa

Som dones!

D’una conversa entre dones, va sortir el títol d’aquest poema com si fos tota una conclusió final un cop dit tot el que es volia dir: som dones!

Us sona entrar en una habitació a fer una cosa concreta i sortir havent-ne fet 5 o 6 o més aprofitant el viatge? I haver-les fet sense haver fet la primera? Potser el vostre cap ja rumiava en la setena cosa no feta encara i que és per d’aquí a dos dies…

Us sona gaudir veient com els vostres, nens sobretot, s’ho passen pipa i com se us dibuixa un somriure fins i tot d’enamorament a la boca?

Us sona no haver fet encara allò que és vostre i només vostre, i que comença a ser urgent per la salut i comenceu a amagar que encara no ho heu fet?

Us sona percebre el que d’altres no perceben i planificar ja la solució mentre continueu fent i fent i fent…?

Esgarrapeu temps al temps?

Descanseu i penseu “missió complerta” quan ja ho teniu tot pensat per l’endemà, sobretot pels altres?  Llavors si oi? Llavors viviu tranquil·les!

Sou dones!

Imatge: de la xarxa