Por a la poesia? (cliqueu)

Hi ha moltes persones a les quals els fa una certa temença llegir poesia per por de no entendre el que vol transmetre o no saber copsar la temàtica sobre la qual planegen les seves paraules. La poesia, com a expressió d’idees, tant és un habilitat expressiva per la persona que l’escriu com per la persona que decideix llegir-la amb ganes de desgranar-la i copsar-ne l’essència, a poc a poc, sense córrer i sense por a equivocar-se sobre el que realment vol dir-nos. Ha de ser un petit i agradable exercici d’anàlisi, però sense forçar res i sense voler trobar el sentit en la primera llegida.

Si mentre la llegim, les paraules ens evoquen algun fet, alguna persona o algun passatge de la nostra vida, no creieu que és suficient? No creieu que podem sentir-nos satisfets tan sols pel fet d’haver llegit unes paraules que ens recorden alguna cosa agradable o coneguda per nosaltres? I si tan sols ens agrada un vers en concret, sempre el tindrem…

Pot ser, fins i tot, un joc entre poeta i lector, ja que l’un la pot escriure des d’una perspectiva personal concreta i a l’altre li pot arribar com una impressió diferent, agradable o no, als seus sentits.

Així doncs, res de voler encertar si o si, res de tenir por a fracassar en trobar el sentit de les paraules de qui escriu. Poseu imaginació i sobretot…passeu-ho bé i jugueu!