Y ahora

I em demanes que siguem amics? i m'animes a continuar? i vols que jo sigui jo? 

Un poema robat del desamor d'algú.

Grills en zel

 Cri, cri, cri, cri, cri...

Més enllà de la pell

 Més enllà vol dir més endins, perquè el més enllà em sembla el més difícil de delimitar.

EL PEU A L'AIGUA

De la primera tarda de piscina d'aquest estiu, i en posar el peu a l'aigua per comprovar si està massa freda, si no ho està, si hi entro, si no hi entro, en surt aquest poema. I és que ens  passem la vida provant, sent valents per un moment intentant tantes coses...

I després del peu, va venint sempre la resta.

El peu a l’aigua

 

Fa anys que poso el peu a l’aigua,

i seguit del peu, les passes segures

fetes un ball de revolades airoses

que perfectament adornarien la meva cançó.

I seguit del peu, el pensament precís,

que buit d’alguns dubtes m’allibera de pes

i em fa arriscada i ufana d’alejar a més alçada.

I seguit del peu, el cor curat,

que n’ha après de tant bategar i escoltar

i de tantes llàgrimes que ha drenat pels ventricles.

I seguit del peu, el costum plàcid,

que engrana sense olis ni carburants les hores i els segles

i les nits d’escuma densa on somniar.

I seguit del peu, la hibernació del meu soroll,

que crida sense cordes vocals per enaltir el silenci

i desfà insinuacions amotinades en senyal de protesta.

I seguit del peu, hi ets tu,

que vas posar la punta del peu a l’aigua reculant uns segons,

que vas posar el peu a l’aigua encreuant dos dits de la mà,

que vas posar-te a l’aigua,

que ho vas nedar tot i encara nedes,

i jo, que nedo també encara,

i poso el peu a l’aigua tots els dies del món.

 

I tots els dies del món, ens mullarem

i ens eixugarem els porus endebades

i el moll de l’os sempre estarà moll,

i molla restarà l’aigua que tastarem

amb el peu, amb el cap i amb el cor.

                                  

©Ester Masip F.

Imatge: pixabay

NO TINC POEMA

 El no tenir res, de vegades, també inspira ;-)

TU I JO, DE FET

El que va ser indivisible i es va dividir, sempre serà. Sempre seran.

 

PORTS

Un poema al voltant dels qui cerquen una vida millor. De vegades s'hi arriba, d'altres no.

LA NADA Y EL OLVIDO

Descripcions de diferents elements que es troben en una situació que evoquen el RES o L'OBLIT més absolut, sense un final feliç per a elles, i com aquest fet ens suggereix decadència.

DETALLS OCULTS

 D'allò quasi imperceptible, i més imperceptible per un mateix, en pot nàixer poesia.

La mort del laberint

Llegint el poemari "La llum subterrània" de Xavier Mas Craviotto, premi Ausiàs March de Gandia 2022, ha nascut aquesta inspiració, sobre la fi d'una era, d'una terra, d'un tot, i la necessitat immediata de renéixer de qui l'habita.

No és cap hora

Guardo al cor expressions precioses de la meva padrina, que duraran més que els 98 anys que va viure. Ella les deia en un sentit molt clar i jo les continuo dient igual, però de tant en tant em prenc la llicència poètica d'explotar-les com em ve de gust, amb el seu permís que de segur tinc.

Mai és tard, cert, però a la vegada sempre ho és i lluitem contra això. De vegades vull creure que no és cap hora.

Trinxeres

Les cuirasses, els escuts i les defenses amb què ens equipem, quan ens ha patit el cor, ben bé ens posen en situació d'aguait des de la barrera; des de les trinxeres.

Imatge: Trinxeres de la Punta del Duc ( pròpia )

Entossudits

Quan el forat és massa gran i no es tanca, ni es fa res per tancar-lo. 

Viatge al fons del mar

Arran d'un somni en la nit, naix aquest poema sobre les vides perdudes al mar. 

Entre somni i realitat, he fet un viatge fins a les profunditats.

 Imatge: pixabay

Percepcions

De vegades, o molt sovint, notem, albirem, sentim, intuïm coses que per altres no són res. Aquestes coses ens donen la vida per un moment. N'hi ha d'altres que ens inquieten, ens fereixen, però ara no parlem d'aquestes. Parlem de les bones percepcions que ens acaronen el cor i la ment.