Entrada destacada

Por a la poesia? (cliqueu)

Hi ha moltes persones a les quals els hi fa una certa temença llegir poesia per por de no entendre el que vol transmetre o no saber copsa...

divendres, 23 de novembre de 2018

Imagino Terezín

Dic "imagino" perquè no hi he estat. M'ho han explicat en el meu viatge a Praga, m'ho han ensenyat les parets de la Sinagoga Pinkas del barri jueu on estan escrits els quasi 80.000 noms de persones txeques que van morir durant l'holocaust, m'ho he trobat en la història que els joves guies tenen ben apresa i finalment m'ho he imaginat.
No és una poesia de paraules crues, sinó de sensacions que encara ens provoquen els fets que tots coneixem. Sort que encara ens les provoquen, aquestes sensacions. El dia que ens deixin de fer mal, morirem com a persones.


divendres, 4 de maig de 2018

Fereix-te

Per la llibertat de totes. I de tots. Malauradament però, l'actualitat ens fa posar "TOTES" en majúscules.
Una carta, només, per a l'home que fa el què no ha de fer a les dones, ni a ningú.

Imatge: de la xarxa

dimecres, 17 de gener de 2018

Som dones!

D’una conversa entre dones, va sortir el títol d’aquest poema com si fos tota una conclusió final un cop dit tot el que es volia dir: som dones!
Us sona entrar en una habitació a fer una cosa concreta i sortir havent-ne fet 5 o 6 o més aprofitant el viatge? I haver-les fet sense haver fet la primera? Potser el vostre cap ja rumiava en la setena cosa no feta encara i que és per d’aquí a dos dies…
Us sona gaudir veient com els vostres, nens sobretot, s’ho passen pipa i com se us dibuixa un somriure fins i tot d’enamorament a la boca?
Us sona no haver fet encara allò que es vostre i només vostre, i que comença a ser urgent per la salut i comenceu a amagar que encara no ho heu fet?
Us sona percebre el que d’altres no perceben i planificar ja la solució mentre continueu fent i fent i fent…?
Esgarrapeu temps al temps?
Descanseu i penseu “missió complerta” quan ja ho teniu tot pensat per l’endemà, sobretot pels altres?  Llavors si oi? Llavors viviu tranquil·les!

Sou dones!




Imatge: de la xarxa

diumenge, 5 de novembre de 2017

La dama cega

L’actualitat se'ns menja, i la no actualitat també se'ns hauria de menjar.
La justícia està en crisi en molts i molts racons del món, també en el nostre.
Segons un estudi del Fòrum Econòmic Mundial hi ha 82 països que no aproven, en  nota, en independència  del poder judicial.
Jutges apartats de casos incòmodes, jutges inhabilitats per casos encara més incòmodes, corruptes incòmodes que es passegen còmodament, i la justícia continua incòmoda lluitant de la mà dels bons jutges.
Més enllà de posicions polítiques i més enllà del que ara ens ocupa a Catalunya, el just és just i el que no ho és, no ho és i cal dir-ho.  
S.O.S JUSTÍCIA

Imatge: de la xarxa

dilluns, 28 d’agost de 2017

L'endemà

Des del dia mateix de l’atemptat jihadista a les Rambles de Barcelona, fins a una imatge que farà història: l’abraçada entre uns pares trencats per la pèrdua del seu fill i un imam.
Entre mig d’aquests dos dies, hi ha l’espant, la desesperació, el despertar-nos de nit i haver de pensar si ha estat un somni o no, la indignació, la tristor, tanta tristor, el gest d’entendre’ns i fer les coses bé, el voler la pau i cridar-la.

“L’endemà”, és la topada crua amb la realitat, una poesia de sensacions i moments d'aquests dies, en ordre cronològic, aixi...com ens ha anat passant a molts i moltes.



Imatge: de la xarxa

divendres, 14 de juliol de 2017

Cremo!

Encara algú dubta de l’escalfament  global i el canvi climàtic?
Podem escriure el que vulguem, dir el que vulguem, fins i tot plorar tot el que vulguem, però cremarem amb ella si no actuem. La terra plora.


Imatge: de la xarxa.

dimarts, 20 de juny de 2017

Taller de poesia a l'escola

Fa uns dies, a l'escola Sant Jaume - Les Heures de Lleida, vaig fer un taller de poesia als nens de 5è i 6è curs. Vaig explicar-los que és per mi la poesia: un mitjà d'expressió immens, il·limitat i lliure. Com els pot anar de bé deixar-ho anar tot en un paper en blanc, com poden jugar amb els cal·ligrames, com poden crear, en definitiva, art amb les paraules.
La paraula taller em transporta a un lloc màgic, amb un petit llum càlid,  ple d’eines on passen les hores,  els minuts i els segons o més aviat, tots aquests, volen…. En acabar i abans de sortir del nostre talleret, que per una estona va ser com el d'en Geppetto, però ple de paraules enlloc de joguines de fusta, els vaig demanar que cadascú escrivís en un paper una paraula que fes referència a una cosa que els hi encantés o bé que els entristis molt.  Amb aquestes paraules, em tancaria al talleret per escriure’ls una poesia per la classe on cada nen hi tingués el seu petit lloc.

Les paraules de la classe de 5èvan ser:

somriurecompanysfamíliaamistatfelicitatamorviureballarpatinarmúsicapilotanatura
cavallsXispi (mascota ) Pipo ( mascota ), animalsguerraràbiainsultsque es peguicompartir.

El resultat: