Entrada destacada

Por a la poesia? (cliqueu)

Hi ha moltes persones a les quals els hi fa una certa temença llegir poesia per por de no entendre el que vol transmetre o no saber copsa...

divendres, 25 d’octubre de 2019

Lloc d'Adà

No ens ho crèiem, el dia que va passar. Semblava que els ulls ens enganyaven en mirar la fotografia de l'Arc d'Adà en peces disperses per terra, enlloc d'erigit i digne com sempre.
La nostra infància i la de moltes generacions està acompanyada per la presència d'aquest símbol que ara torna a estar al seu lloc. És tot un lloc.

( cliqueu sobre la imatge )



dimecres, 3 de juliol de 2019

Estiu

Un curt període de temps amb un llarg recorregut, que molts cops, perdura tota la vida. Hi caben grans històries que es fan esperar i marxen aviat. 
Prepareu-vos per enyorar.


Imatge: de la xarxa

dijous, 21 de març de 2019

Grans somriures

21 de març, dia mundial de la Poesia i dia mundial de les persones amb Síndrome de Down.
Dedicat a totes elles i a les seves famílies.
Dedicat al món com és!


dilluns, 14 de gener de 2019

Un any

Realment marxa tot pel fet de que s'acaba un any? Realment comença tot pel fet de que en comença un de nou?
Sembla estrany com aquest invent de la humanitat per organitzar-nos ens fa replantejar tantes coses...
Bé, una reflexió enmig del confeti de colors.



divendres, 23 de novembre de 2018

Imagino Terezín

1r Premi "I concurs de poesia de la llibreria La Sabateria" - Lleida

Dic "imagino" perquè, al mateix Terezín, no hi he estat. M'ho han explicat en el meu viatge a Praga, m'ho han ensenyat les parets de la Sinagoga Pinkas del barri jueu on estan escrits els quasi 80.000 noms de persones txeques que van morir durant l'holocaust, m'ho he trobat en la història que els joves guies tenen ben apresa i finalment m'ho he imaginat.
No és una poesia de paraules crues, sinó de sensacions que encara ens provoquen els fets que tots coneixem. Sort que encara ens les provoquen, aquestes sensacions. El dia que ens deixin de fer mal, morirem com a persones.



Imatge: pròpia ( Sinagoga Pinkas_Praga_Rep.Txeca )

divendres, 4 de maig de 2018

Fereix-te

Per la llibertat de totes. I de tots. Malauradament però, l'actualitat ens fa posar "TOTES" en majúscules.
Una carta, només, per a l'home que fa el què no ha de fer a les dones, ni a ningú.

Imatge: de la xarxa

dimecres, 17 de gener de 2018

Som dones!

D’una conversa entre dones, va sortir el títol d’aquest poema com si fos tota una conclusió final un cop dit tot el que es volia dir: som dones!
Us sona entrar en una habitació a fer una cosa concreta i sortir havent-ne fet 5 o 6 o més aprofitant el viatge? I haver-les fet sense haver fet la primera? Potser el vostre cap ja rumiava en la setena cosa no feta encara i que és per d’aquí a dos dies…
Us sona gaudir veient com els vostres, nens sobretot, s’ho passen pipa i com se us dibuixa un somriure fins i tot d’enamorament a la boca?
Us sona no haver fet encara allò que es vostre i només vostre, i que comença a ser urgent per la salut i comenceu a amagar que encara no ho heu fet?
Us sona percebre el que d’altres no perceben i planificar ja la solució mentre continueu fent i fent i fent…?
Esgarrapeu temps al temps?
Descanseu i penseu “missió complerta” quan ja ho teniu tot pensat per l’endemà, sobretot pels altres?  Llavors si oi? Llavors viviu tranquil·les!

Sou dones!







Imatge: de la xarxa