D’una conversa entre dones, va
sortir el títol d’aquest poema com si fos tota una conclusió final un cop dit
tot el que es volia dir: som dones!
Us sona entrar en una habitació a
fer una cosa concreta i sortir havent-ne fet 5 o 6 o més aprofitant el viatge?
I haver-les fet sense haver fet la primera? Potser el vostre cap ja rumiava en
la setena cosa no feta encara i que és per d’aquí a dos dies…
Us sona gaudir veient com els
vostres, nens sobretot, s’ho passen pipa i com se us dibuixa un somriure fins i
tot d’enamorament a la boca?
Us sona no haver fet encara allò
que és vostre i només vostre, i que comença a ser urgent per la salut i
comenceu a amagar que encara no ho heu fet?
Us sona percebre el que d’altres
no perceben i planificar ja la solució mentre continueu fent i fent i fent…?
Esgarrapeu temps al temps?
Descanseu i penseu “missió complerta”
quan ja ho teniu tot pensat per l’endemà, sobretot pels altres? Llavors si oi? Llavors viviu tranquil·les!
Sou dones!
Imatge: de la xarxa
