Som dones!

D’una conversa entre dones, va sortir el títol d’aquest poema com si fos tota una conclusió final un cop dit tot el que es volia dir: som dones!

Us sona entrar en una habitació a fer una cosa concreta i sortir havent-ne fet 5 o 6 o més aprofitant el viatge? I haver-les fet sense haver fet la primera? Potser el vostre cap ja rumiava en la setena cosa no feta encara i que és per d’aquí a dos dies…

Us sona gaudir veient com els vostres, nens sobretot, s’ho passen pipa i com se us dibuixa un somriure fins i tot d’enamorament a la boca?

Us sona no haver fet encara allò que és vostre i només vostre, i que comença a ser urgent per la salut i comenceu a amagar que encara no ho heu fet?

Us sona percebre el que d’altres no perceben i planificar ja la solució mentre continueu fent i fent i fent…?

Esgarrapeu temps al temps?

Descanseu i penseu “missió complerta” quan ja ho teniu tot pensat per l’endemà, sobretot pels altres?  Llavors si oi? Llavors viviu tranquil·les!

Sou dones!

Imatge: de la xarxa

La dama cega

L’actualitat se'ns menja, i la no actualitat també se'ns hauria de menjar.

La justícia està en crisi en molts i molts racons del món, també en el nostre.

Segons un estudi del Fòrum Econòmic Mundial hi ha 82 països que no aproven, en  nota, en independència  del poder judicial.

Jutges apartats de casos incòmodes, jutges inhabilitats per casos encara més incòmodes, corruptes incòmodes que es passegen còmodament, i la justícia continua incòmoda lluitant de la mà dels bons jutges.

Més enllà de posicions polítiques i més enllà del que ara ens ocupa a Catalunya, el just és just i el que no ho és, no ho és i cal dir-ho.  

S.O.S JUSTÍCIA

Imatge: de la xarxa

L'endemà

Des del dia mateix de l’atemptat jihadista a les Rambles de Barcelona, fins a una imatge que farà història: l’abraçada entre uns pares trencats per la pèrdua del seu fill i un imam.

Entremig d’aquests dos dies, hi ha l’espant, la desesperació, el despertar-nos de nit i haver de pensar si ha estat un somni o no, la indignació, la tristor, tanta tristor, el gest d’entendre’ns i fer les coses bé, el voler la pau i cridar-la.

“L’endemà”, és la topada crua amb la realitat, una poesia de sensacions i moments d'aquests dies, en ordre cronològic, així...com ens ha anat passant a molts i moltes.

Imatge: de la xarxa

Mares

Mares, maretes, marones, mames, totes som com un guardià incansable o, de vegades, com el detectiu que investiga dia i nit, més per necessitat de protecció que per una altra cosa... Aquest cap nostre, sempre intentat trobar una explicació a una careta trista o alegre, a un gest estrany o massa afectuós, un silenci incòmode, tot això, és clar, dels nostres fills. Ara que a la porta de l'escola, després d'hores sense veure'ls, ja els tenim altre cop a la mà, és quan comença l'interrogatori, segons ells de tercer grau! Hi ha dies, que molestem, però no deixem la lluita. Som així!

Imatge: de la xarxa

Poema en blanc

En blanc, buit d'explicació i ple de pols.
Alep, els nens, les mares, els pares, tothom...i  més pols.
No he pogut trobar les paraules, aquest cop, per fer poesia... ( cliqueu la imatge )

Imatge: de la xarxa

Sssssssst...

Quants tresors amaga el silenci.

Tots i totes hauríem de fer més silenci i gaudir de tot el que ens dona.

La tranquil·litat. La reflexió. L’aturada. La seguretat de no dir el que no toca dir. La justícia amb nosaltres i amb els altres al no emetre veredictes. La llibertat de fer i deixar fer en certs moments on no cal ni dir ni fer, sobretot ni dir. Els descobriments i oportunitats que es troben enmig del no soroll, de la no paraula... Ja parlo massa....Ssssssst. ( cliqueu damunt el poema )

Imatge: de la xarxa

Prou miracle és

Un poema quasi metafísic. No del tot ni de bon tros, ja que seria una vanitat que no vull tenir vers als qui en saben de veritat.

Un poema per explicar-me,  primer que res, a mi, qui és el meu déu. O la meva deessa….

La mare natura. Ella i només ella. En qüestions de fe,  només tinc ulls per ella. ( cliqueu damunt del poema ).

Imatge: de la xarxa.

Amors

Ai...els amors....Tot el bo i dolent al voltant d'una paraula. Perquè si ara no hi ha amor, n'hi ha hagut abans, perquè si ara n'hi ha, pot marxar, canviar ....o no...

Un poema senzill,  simplement per reflexionar.

Imatge: de la xarxa.

Els mesos

El temps, sempre el temps... 
Però, el temps, és també experiència i valor que portem a l’esquena.

Aquest poema parla del pas del temps i de com ens condiciona el fet de tenir experiència i creure que per això no hem de fallar. Com si el temps vigilés la nostra actuació, per veure quina una en farem...

Bé, una reflexió recargolada com un rellotge que engoleix les hores. ( cliqueu la imatge )

Imatge: de la xarxa.

Tornarà la calma

De vegades, oblidar és sobreviure.

Oblidar és un mecanisme de defensa que ajuda, que es fa necessari i no sempre va lligat a connotacions negatives. Si dels fets que passen al nostre voltant o a nosaltres mateixos, ens enduem l’experiència, els sentiments i la maduresa...si és així, fins i tot no és oblidar, és alleugerir la motxilla i continuar. 

Imatge: internet

Estar present

Per Nadal ens desitgem moltes coses els uns als altres: salut, companyia de les persones estimades, sort en el nou any i també desitgem Pau. Però tal i com diu John Lennon, "la Pau no és una cosa que es desitgi, la Pau és una cosa que crees, una cosa que fas, una cosa que ets, una cosa que regales..." 

La Pau, però, comença per un mateix i de vegades costa trobar-la, ja que l'acceleració constant del dia a dia fa que no siguem prou conscients de què som, què pensem, què sentim i de com ho gestionem tot plegat.

Tot això va en  línia amb l'aprenentatge del Mindfulness ( consciència plena ) sobre el qual us animo a que en descobriu els secrets.

I per què no desitjar-vos Pau interior a tots per poder-la regalar a tothom? 

            Us desitjo Pau interior a tots i totes i molt bones festes!

Imatge: internet

Innatural

Per França, per Síria, per Mali, per Palestina, per Algeria, per Iraq, per Afganistan, per Líbia, per Sudan, per Yemen, per tants, per tots.

Imatge: internet

Aylan i Galib

Recentment, una imatge ha fet la volta al món i ens ha ferit la sensibilitat a molts i moltes, una imatge que costa de mirar i costa d’oblidar, especialment als que som pares o mares.

Hi ha hagut debat sobre si és o no encertat publicar una fotografia com aquesta ( no la reprodueixo aquí ), hi ha hagut debat també de com va passar realment, però sense entrar en aquests apunts, el fet, trist, ha passat i continua passant.

No tots els cossos ofegats al mar apareixen a la platja, com el petit Aylan, molts són bressats dins el mar mateix, com el seu germà Galib.

Són paraules per a ells, són paraules per tants com ells. ( cliqueu damunt del poema )

Imatge: internet

Tan viva i tan morta

L'estiu és temps d'oci i desconnexió, però també de reflexió cap a fets que veiem passar per davant nostre. Fets que acaben convertint-se en costum, com l'arribada constant i massiva d’immigrants en condicions que nosaltres ni imaginem. Això em va inspirar a escriure sobre una terra que mor una mica cada cop que una ànima seva mor dins el mar.
Un poema de paraules senzilles, perquè, de vegades, una imatge ens aporta més que les mateixes paraules. ( cliqueu damunt del poema ).

Tan viva i tan morta

Ànim "cruel"

Matí, notícies de les 8:00h., nefastes. 

Migdia, notícies de les 14:00h., deplorables.

Nit, notícies de les 21:00h., impossible dormir...

Atemptats absurds, atacs injustos, guerres de caps buits…

Cruel, ben cruel el necessitem aquest ànim, com un terapeuta que no deixa descansar, fins que no pot més, al pacient que torna a aprendre a caminar agafat entre dues barres d’acer.

Cruel, perquè si no és així, no ens aixecarem. (cliqueu damunt del poema )

Imatge: de la xarxa

Canfranc 2015

Quan era petita vaig visitar una estació de tren abandonada, i em va impressionar. Normalment, quan de gran tornes a un lloc que recordaves molt i molt gran, no li trobes tant. No va estar així en tornar a visitar l’estació de Canfranc (Huesca, sense traduir). Igual de gran, igual de bonica i igual d'especial. Mentre camines pel mig d’on abans circulaven els trens, et venen un munt de sensacions i jo… les passo al paper.

Imatge: Internet

Esbós

Darrera d’una poesia, com de tot treball minuciós i creatiu, hi ha un temps de rellotge on es trien les parts d’ un tot. En el cas del treball d’escriptura, hi ha un munt de paraules i construccions que proven de veure la llum. Unes seran les escollides,  d’altres quedaran en espera  per una altra ocasió i d’altres simplement quedaran en esbós permanent.  Tot aquest “material verbal”  és poesia també. (cliqueu damunt del poema )

Imatge: Internet

Por a la poesia? (cliqueu)

Hi ha moltes persones a les quals els fa una certa temença llegir poesia per por de no entendre el que vol transmetre o no saber copsar la temàtica sobre la qual planegen les seves paraules. La poesia, com a expressió d’idees, tant és un habilitat expressiva per la persona que l’escriu com per la persona que decideix llegir-la amb ganes de desgranar-la i copsar-ne l’essència, a poc a poc, sense córrer i sense por a equivocar-se sobre el que realment vol dir-nos. Ha de ser un petit i agradable exercici d’anàlisi, però sense forçar res i sense voler trobar el sentit en la primera llegida.

Si mentre la llegim, les paraules ens evoquen algun fet, alguna persona o algun passatge de la nostra vida, no creieu que és suficient? No creieu que podem sentir-nos satisfets tan sols pel fet d’haver llegit unes paraules que ens recorden alguna cosa agradable o coneguda per nosaltres? I si tan sols ens agrada un vers en concret, sempre el tindrem…

Pot ser, fins i tot, un joc entre poeta i lector, ja que l’un la pot escriure des d’una perspectiva personal concreta i a l’altre li pot arribar com una impressió diferent, agradable o no, als seus sentits.

Així doncs, res de voler encertar si o si, res de tenir por a fracassar en trobar el sentit de les paraules de qui escriu. Poseu imaginació i sobretot…passeu-ho bé i jugueu!

Cors de colors

Retrobar-se, tornar-se a enamorar de la mateixa persona, voler retenir aquest retorn...Quan això passa, neix la por de deixar de sentir aquesta sensació, que tot quedi en un caprici.
( cliqueu damunt del poema )

Imatge: Internet

Per Sant Jordi...un blog.

M'ha agradat fer la primera entrada del blog en aquesta data, 23 d'abril. Un dia especial, bonic i significatiu pel que fa a les lletres en totes les seves formes, rimes i colors que finalment passen a ser sensacions.