Quants tresors amaga el silenci.
Tots i totes hauríem de fer més silenci i gaudir
de tot el que ens dona.
La tranquil·litat. La reflexió. L’aturada. La
seguretat de no dir el que no toca dir. La justícia amb nosaltres i amb els
altres al no emetre veredictes. La llibertat de fer i deixar fer en certs
moments on no cal ni dir ni fer, sobretot ni dir. Els descobriments i
oportunitats que es troben enmig del no soroll, de la no paraula... Ja parlo massa....Ssssssst. ( cliqueu damunt el poema )