Recentment, una imatge ha fet la volta al món i ens ha ferit la sensibilitat a molts
i moltes, una imatge que costa de mirar i costa d’oblidar, especialment als que som pares o mares.
Hi ha hagut debat
sobre si és o no encertat publicar una fotografia com aquesta ( no la reprodueixo aquí ), hi ha hagut
debat també de com va passar realment, però sense entrar en aquests apunts, el
fet, trist, ha passat i continua passant.
No tots els cossos ofegats
al mar apareixen a la platja, com el petit Aylan, molts són bressats dins el
mar mateix, com el seu germà Galib.
Són paraules per a ells, són paraules per tants com
ells. ( cliqueu damunt del poema )
Imatge: internet
