Un racó de casa

Si n'hem fet de coses des del  racó escollit de casa nostra.

Hem continuat fent que tot rutlli, hem enyorat, ens hem alegrat de tenir notícies de la gent estimada, ens hem enutjat per fets i decisions i hem jutjat com sempre ho fem -no tenim remei-, ens hem preocupat,  ens hem alegrat per tantes fites aconseguides. Ens hem reinventat.

Des del nostre racó ho hem anat fent tot. I continuem.

Imatge: pròpia (el racó escollit de casa)

Confins

Van passant els dies de confinament, aquests que faran història...
Seguim, des d'on sigui, però seguim. Un altre abril.

Imatge: Ester Masip

Fràgils

Ens ha tocat, als que ja pateixen sempre, i a nosaltres també. Aquest cop a tots.

Entenguem el que som, aprenguem a ser millors, entrenem per quan puguem sortir fer-ho amb sentit, valorant el més ínfim de tot i de tots. Si lluitem, ho farem.

Imatge: de la xarxa

Lloc d'Adà

No ens ho crèiem, el dia que va passar. Semblava que els ulls ens enganyaven en mirar la fotografia de l'Arc d'Adà en peces disperses per terra, en lloc d'erigit i digne com sempre.

La nostra infància i la de moltes generacions està acompanyada per la presència d'aquest símbol que ara torna a estar al seu lloc. És tot un lloc.

( cliqueu sobre la imatge )

Estiu

Un curt període de temps amb un llarg recorregut, que molts cops, perdura tota la vida. Hi caben grans històries que es fan esperar i marxen aviat. 

Prepareu-vos per enyorar.

Imatge: de la xarxa

Grans somriures

21 de març, dia mundial de la Poesia i dia mundial de les persones amb Síndrome de Down.
Dedicat a totes elles i a les seves famílies.
Dedicat al món com és!

Un any

Realment marxa tot pel fet que s'acaba un any? Realment comença tot pel fet que en comença un de nou?

Sembla estrany com aquest invent de la humanitat per organitzar-nos ens fa replantejar tantes coses...

Bé, una reflexió enmig del confeti de colors.

Imatge: de la xarxa