DETALLS OCULTS

 D'allò quasi imperceptible, i més imperceptible per un mateix, en pot nàixer poesia.

La mort del laberint

Llegint el poemari "La llum subterrània" de Xavier Mas Craviotto, premi Ausiàs March de Gandia 2022, ha nascut aquesta inspiració, sobre la fi d'una era, d'una terra, d'un tot, i la necessitat immediata de renéixer de qui l'habita.

No és cap hora

Guardo al cor expressions precioses de la meva padrina, que duraran més que els 98 anys que va viure. Ella les deia en un sentit molt clar i jo les continuo dient igual, però de tant en tant em prenc la llicència poètica d'explotar-les com em ve de gust, amb el seu permís que de segur tinc.

Mai és tard, cert, però a la vegada sempre ho és i lluitem contra això. De vegades vull creure que no és cap hora.

Trinxeres

Les cuirasses, els escuts i les defenses amb què ens equipem, quan ens ha patit el cor, ben bé ens posen en situació d'aguait des de la barrera; des de les trinxeres.

Imatge: Trinxeres de la Punta del Duc ( pròpia )

Entossudits

Quan el forat és massa gran i no es tanca, ni es fa res per tancar-lo. 

Viatge al fons del mar

Arran d'un somni en la nit, naix aquest poema sobre les vides perdudes al mar. 

Entre somni i realitat, he fet un viatge fins a les profunditats.

 Imatge: pixabay

Percepcions

De vegades, o molt sovint, notem, albirem, sentim, intuïm coses que per altres no són res. Aquestes coses ens donen la vida per un moment. N'hi ha d'altres que ens inquieten, ens fereixen, però ara no parlem d'aquestes. Parlem de les bones percepcions que ens acaronen el cor i la ment.