Oblit?

Al voltant de la paraula oblit poden dir-se tantes coses... unes alliberen i altres empresonen per sempre.

Demana'm qui soc ( o Tenir ganes de dir l'amor)

Querer amarte

Quan estimar ja és massa difícil i ja res és viu. I tu et mors volent reviure-ho.

Quedar-nos

I quan vols aturar el temps perquè aquest tot ho mata? Si, el futur, de vegades, mata allò que vol existir i no pot existir.

Versar-te

A qui mai et mira i tot ho és.

Cossos

No sabia si titular aquest poema "Cossos" o "Morir-nos", tant se val, res descriu l'ofec de perdre un fill o filla per una guerra, com totes, evitable.

La fotografia és de Mohammed Salem i ha estat guanyadora del World Press Photo 2024.

Cossos

Vull fondre la meva vida amb la teva mort

i restar així,  immòbil,  per sempre,

fer de dos cossos un cos, inhalant la pena

i desaparèixer lentament per sempre,

adormir-te l’ànima del cos que ja dorm

i brandar-la en pau  per sempre.

Vull no tenir cara, no tenir veu, no tenir pell

i no tenir mirada per veure el món.

Vull ser només un cos retenint-te per sempre

i no inspirar mai més.

 ©Ester Masip F.

Aquest lloc

Aquest lloc

No és brogit el que fan les onades

quan no saben que ho són;

és el so de l’atzar.

No és aigua només el que m’arriba als peus

clavant les passes,

fent petites cadolles de pausa.

Divideixo en seccions el cos

deixant la consciència descurada

al vol dels ocells.

I no és meu aquest paisatge immens

que m’arranja la cara, l’arquitectura

i l’origen nu que em parla.

I no és meva la pell que em guarda

i la sal i l’escuma no són meves,

elles, que em banyen la veu del que no dic.

En aquest lloc, jo, no em pertanyo.

©Ester Masip F.

📸Ester Masip F.