Dic "imagino" perquè, al mateix Terezín, no hi he estat. M'ho han explicat en el meu viatge a Praga, m'ho han ensenyat les parets de la Sinagoga Pinkas del barri jueu on estan escrits els quasi 80.000 noms de persones txeques que van morir durant l'holocaust, m'ho he trobat en la història que els joves guies tenen ben apresa i finalment m'ho he imaginat.
No és una poesia de paraules crues, sinó de sensacions que encara ens provoquen els fets que tots coneixem. Sort que encara ens les provoquen, aquestes sensacions. El dia que ens deixin de fer mal, morirem com a persones.
Imatge: pròpia ( Sinagoga Pinkas_Praga_Rep.Txeca )
Fa esgarrifança imaginar-ho... sort en tenim de les paraules que ajuden a que fets com els de Terezin no s'oblidin. Les teves, venen embolcallades de molta delicadesa.
ResponEliminaGràcies per valorar les paraules, en aquest cas, de la memòria.
ResponElimina