La veritat és que la cita de Zygmunt Bauman que acompanyava la foto, tot això extret de la pàgina d'Instagram @literlandweb, anava en un altre sentit molt diferent del meu poema. El fet és, però, que he dut a la pràctica el fer un poema basat en una imatge segons els sentits que em desperta.
Foto: Peter Zelei
Just al marc de la porta
No em veu res ni ningú.
No em veu la por ni jo a ella.
No em veu la pols dels rajos de llum.
Les portes obertes ho seran si vull
i tampoc no em veuen.
Ha estat una passa lateral i decidida
a ser sustentada únicament per mi;
no confio en la cadira corcada,
com corcada és l’atmosfera hostil
que m’ha ofegat la veu.
A poc a poc alçaré els peus i la mirada
i sortiré per la porta que ningú no veu
i que he conjugat dins del verb voler.
Ester Masip F.
(© del poema escrit)
(© del poema escrit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Vinga parlem-ne!