Prou miracle és

Un poema quasi metafísic. No del tot ni de bon tros, ja que seria una vanitat que no vull tenir vers als qui en saben de veritat.

Un poema per explicar-me,  primer que res, a mi, qui és el meu déu. O la meva deessa….

La mare natura. Ella i només ella. En qüestions de fe,  només tinc ulls per ella. ( cliqueu damunt del poema ).

Imatge: de la xarxa.

Amors

Ai...els amors....Tot el bo i dolent al voltant d'una paraula. Perquè si ara no hi ha amor, n'hi ha hagut abans, perquè si ara n'hi ha, pot marxar, canviar ....o no...

Un poema senzill,  simplement per reflexionar.

Imatge: de la xarxa.

Els mesos

El temps, sempre el temps... 
Però, el temps, és també experiència i valor que portem a l’esquena.

Aquest poema parla del pas del temps i de com ens condiciona el fet de tenir experiència i creure que per això no hem de fallar. Com si el temps vigilés la nostra actuació, per veure quina una en farem...

Bé, una reflexió recargolada com un rellotge que engoleix les hores. ( cliqueu la imatge )

Imatge: de la xarxa.

Tornarà la calma

De vegades, oblidar és sobreviure.

Oblidar és un mecanisme de defensa que ajuda, que es fa necessari i no sempre va lligat a connotacions negatives. Si dels fets que passen al nostre voltant o a nosaltres mateixos, ens enduem l’experiència, els sentiments i la maduresa...si és així, fins i tot no és oblidar, és alleugerir la motxilla i continuar. 

Imatge: internet

Estar present

Per Nadal ens desitgem moltes coses els uns als altres: salut, companyia de les persones estimades, sort en el nou any i també desitgem Pau. Però tal i com diu John Lennon, "la Pau no és una cosa que es desitgi, la Pau és una cosa que crees, una cosa que fas, una cosa que ets, una cosa que regales..." 

La Pau, però, comença per un mateix i de vegades costa trobar-la, ja que l'acceleració constant del dia a dia fa que no siguem prou conscients de què som, què pensem, què sentim i de com ho gestionem tot plegat.

Tot això va en  línia amb l'aprenentatge del Mindfulness ( consciència plena ) sobre el qual us animo a que en descobriu els secrets.

I per què no desitjar-vos Pau interior a tots per poder-la regalar a tothom? 

            Us desitjo Pau interior a tots i totes i molt bones festes!

Imatge: internet

Innatural

Per França, per Síria, per Mali, per Palestina, per Algeria, per Iraq, per Afganistan, per Líbia, per Sudan, per Yemen, per tants, per tots.

Imatge: internet

Aylan i Galib

Recentment, una imatge ha fet la volta al món i ens ha ferit la sensibilitat a molts i moltes, una imatge que costa de mirar i costa d’oblidar, especialment als que som pares o mares.

Hi ha hagut debat sobre si és o no encertat publicar una fotografia com aquesta ( no la reprodueixo aquí ), hi ha hagut debat també de com va passar realment, però sense entrar en aquests apunts, el fet, trist, ha passat i continua passant.

No tots els cossos ofegats al mar apareixen a la platja, com el petit Aylan, molts són bressats dins el mar mateix, com el seu germà Galib.

Són paraules per a ells, són paraules per tants com ells. ( cliqueu damunt del poema )

Imatge: internet