Taller de poesia ( 2a entrada )

Les paraules dels nens de 6è per poder-los fer un poesia van ser:

família, amistat, eufòria, diversió, avorrir-te, esport, Barça, futbol, contenta, ballar, sentir la música, sistemes actuals d'educació, el somriure dels meus germans, passar el temps en família, amor, felicitat, pintar amb alegria, els morts del Titànic, desconfiança, rebre i donar, mort.

El resultat:

Mares

Mares, maretes, marones, mames, totes som com un guardià incansable o, de vegades, com el detectiu que investiga dia i nit, més per necessitat de protecció que per una altra cosa... Aquest cap nostre, sempre intentat trobar una explicació a una careta trista o alegre, a un gest estrany o massa afectuós, un silenci incòmode, tot això, és clar, dels nostres fills. Ara que a la porta de l'escola, després d'hores sense veure'ls, ja els tenim altre cop a la mà, és quan comença l'interrogatori, segons ells de tercer grau! Hi ha dies, que molestem, però no deixem la lluita. Som així!

Imatge: de la xarxa

Poema en blanc

En blanc, buit d'explicació i ple de pols.
Alep, els nens, les mares, els pares, tothom...i  més pols.
No he pogut trobar les paraules, aquest cop, per fer poesia... ( cliqueu la imatge )

Imatge: de la xarxa

Sssssssst...

Quants tresors amaga el silenci.

Tots i totes hauríem de fer més silenci i gaudir de tot el que ens dona.

La tranquil·litat. La reflexió. L’aturada. La seguretat de no dir el que no toca dir. La justícia amb nosaltres i amb els altres al no emetre veredictes. La llibertat de fer i deixar fer en certs moments on no cal ni dir ni fer, sobretot ni dir. Els descobriments i oportunitats que es troben enmig del no soroll, de la no paraula... Ja parlo massa....Ssssssst. ( cliqueu damunt el poema )

Imatge: de la xarxa

Prou miracle és

Un poema quasi metafísic. No del tot ni de bon tros, ja que seria una vanitat que no vull tenir vers als qui en saben de veritat.

Un poema per explicar-me,  primer que res, a mi, qui és el meu déu. O la meva deessa….

La mare natura. Ella i només ella. En qüestions de fe,  només tinc ulls per ella. ( cliqueu damunt del poema ).

Imatge: de la xarxa.

Amors

Ai...els amors....Tot el bo i dolent al voltant d'una paraula. Perquè si ara no hi ha amor, n'hi ha hagut abans, perquè si ara n'hi ha, pot marxar, canviar ....o no...

Un poema senzill,  simplement per reflexionar.

Imatge: de la xarxa.

Els mesos

El temps, sempre el temps... 
Però, el temps, és també experiència i valor que portem a l’esquena.

Aquest poema parla del pas del temps i de com ens condiciona el fet de tenir experiència i creure que per això no hem de fallar. Com si el temps vigilés la nostra actuació, per veure quina una en farem...

Bé, una reflexió recargolada com un rellotge que engoleix les hores. ( cliqueu la imatge )

Imatge: de la xarxa.