Tornarà la calma

De vegades, oblidar és sobreviure.

Oblidar és un mecanisme de defensa que ajuda, que es fa necessari i no sempre va lligat a connotacions negatives. Si dels fets que passen al nostre voltant o a nosaltres mateixos, ens enduem l’experiència, els sentiments i la maduresa...si és així, fins i tot no és oblidar, és alleugerir la motxilla i continuar. 

Imatge: internet

Estar present

Per Nadal ens desitgem moltes coses els uns als altres: salut, companyia de les persones estimades, sort en el nou any i també desitgem Pau. Però tal i com diu John Lennon, "la Pau no és una cosa que es desitgi, la Pau és una cosa que crees, una cosa que fas, una cosa que ets, una cosa que regales..." 

La Pau, però, comença per un mateix i de vegades costa trobar-la, ja que l'acceleració constant del dia a dia fa que no siguem prou conscients de què som, què pensem, què sentim i de com ho gestionem tot plegat.

Tot això va en  línia amb l'aprenentatge del Mindfulness ( consciència plena ) sobre el qual us animo a que en descobriu els secrets.

I per què no desitjar-vos Pau interior a tots per poder-la regalar a tothom? 

            Us desitjo Pau interior a tots i totes i molt bones festes!

Imatge: internet

Innatural

Per França, per Síria, per Mali, per Palestina, per Algeria, per Iraq, per Afganistan, per Líbia, per Sudan, per Yemen, per tants, per tots.

Imatge: internet

Aylan i Galib

Recentment, una imatge ha fet la volta al món i ens ha ferit la sensibilitat a molts i moltes, una imatge que costa de mirar i costa d’oblidar, especialment als que som pares o mares.

Hi ha hagut debat sobre si és o no encertat publicar una fotografia com aquesta ( no la reprodueixo aquí ), hi ha hagut debat també de com va passar realment, però sense entrar en aquests apunts, el fet, trist, ha passat i continua passant.

No tots els cossos ofegats al mar apareixen a la platja, com el petit Aylan, molts són bressats dins el mar mateix, com el seu germà Galib.

Són paraules per a ells, són paraules per tants com ells. ( cliqueu damunt del poema )

Imatge: internet

Tan viva i tan morta

L'estiu és temps d'oci i desconnexió, però també de reflexió cap a fets que veiem passar per davant nostre. Fets que acaben convertint-se en costum, com l'arribada constant i massiva d’immigrants en condicions que nosaltres ni imaginem. Això em va inspirar a escriure sobre una terra que mor una mica cada cop que una ànima seva mor dins el mar.
Un poema de paraules senzilles, perquè, de vegades, una imatge ens aporta més que les mateixes paraules. ( cliqueu damunt del poema ).

Tan viva i tan morta

Ànim "cruel"

Matí, notícies de les 8:00h., nefastes. 

Migdia, notícies de les 14:00h., deplorables.

Nit, notícies de les 21:00h., impossible dormir...

Atemptats absurds, atacs injustos, guerres de caps buits…

Cruel, ben cruel el necessitem aquest ànim, com un terapeuta que no deixa descansar, fins que no pot més, al pacient que torna a aprendre a caminar agafat entre dues barres d’acer.

Cruel, perquè si no és així, no ens aixecarem. (cliqueu damunt del poema )

Imatge: de la xarxa

Canfranc 2015

Quan era petita vaig visitar una estació de tren abandonada, i em va impressionar. Normalment, quan de gran tornes a un lloc que recordaves molt i molt gran, no li trobes tant. No va estar així en tornar a visitar l’estació de Canfranc (Huesca, sense traduir). Igual de gran, igual de bonica i igual d'especial. Mentre camines pel mig d’on abans circulaven els trens, et venen un munt de sensacions i jo… les passo al paper.

Imatge: Internet