L'endemà

Des del dia mateix de l’atemptat jihadista a les Rambles de Barcelona, fins a una imatge que farà història: l’abraçada entre uns pares trencats per la pèrdua del seu fill i un imam.

Entremig d’aquests dos dies, hi ha l’espant, la desesperació, el despertar-nos de nit i haver de pensar si ha estat un somni o no, la indignació, la tristor, tanta tristor, el gest d’entendre’ns i fer les coses bé, el voler la pau i cridar-la.

“L’endemà”, és la topada crua amb la realitat, una poesia de sensacions i moments d'aquests dies, en ordre cronològic, així...com ens ha anat passant a molts i moltes.

Imatge: de la xarxa

Taller de poesia a l'escola

Fa uns dies, a l'escola Sant Jaume - Les Heures de Lleida, vaig fer un taller de poesia als nens de 5è i 6è curs. Vaig explicar-los que és per mi la poesia: un mitjà d'expressió immens, il·limitat i lliure. Com els pot anar de bé deixar-ho anar tot en un paper en blanc, com poden jugar amb els cal·ligrames, com poden crear, en definitiva, art amb les paraules.

La paraula taller em transporta a un lloc màgic, amb un petit llum càlid,  ple d’eines on passen les hores,  els minuts i els segons o més aviat, tots aquests, volen…. En acabar i abans de sortir del nostre talleret, que per una estona va ser com el d'en Geppetto, però ple de paraules en lloc de joguines de fusta, els vaig demanar que cadascú escrivís en un paper una paraula que fes referència a una cosa que els hi encantés o bé que els entristis molt.  Amb aquestes paraules, em tancaria al talleret per escriure’ls una poesia per la classe on cada nen hi tingués el seu petit lloc.

Les paraules de la classe de 5è van ser:

somriure, companys, família, amistat, felicitat, amor, viure, ballar, patinar, música, pilota, natura, 

cavalls, Xispi (mascota) Pipo (mascota), animals, guerra, ràbia, insults, que es pegui, compartir.

El resultat:

Taller de poesia ( 2a entrada )

Les paraules dels nens de 6è per poder-los fer un poesia van ser:

família, amistat, eufòria, diversió, avorrir-te, esport, Barça, futbol, contenta, ballar, sentir la música, sistemes actuals d'educació, el somriure dels meus germans, passar el temps en família, amor, felicitat, pintar amb alegria, els morts del Titànic, desconfiança, rebre i donar, mort.

El resultat:

Mares

Mares, maretes, marones, mames, totes som com un guardià incansable o, de vegades, com el detectiu que investiga dia i nit, més per necessitat de protecció que per una altra cosa... Aquest cap nostre, sempre intentat trobar una explicació a una careta trista o alegre, a un gest estrany o massa afectuós, un silenci incòmode, tot això, és clar, dels nostres fills. Ara que a la porta de l'escola, després d'hores sense veure'ls, ja els tenim altre cop a la mà, és quan comença l'interrogatori, segons ells de tercer grau! Hi ha dies, que molestem, però no deixem la lluita. Som així!

Imatge: de la xarxa

Poema en blanc

En blanc, buit d'explicació i ple de pols.
Alep, els nens, les mares, els pares, tothom...i  més pols.
No he pogut trobar les paraules, aquest cop, per fer poesia... ( cliqueu la imatge )

Imatge: de la xarxa

Sssssssst...

Quants tresors amaga el silenci.

Tots i totes hauríem de fer més silenci i gaudir de tot el que ens dona.

La tranquil·litat. La reflexió. L’aturada. La seguretat de no dir el que no toca dir. La justícia amb nosaltres i amb els altres al no emetre veredictes. La llibertat de fer i deixar fer en certs moments on no cal ni dir ni fer, sobretot ni dir. Els descobriments i oportunitats que es troben enmig del no soroll, de la no paraula... Ja parlo massa....Ssssssst. ( cliqueu damunt el poema )

Imatge: de la xarxa

Prou miracle és

Un poema quasi metafísic. No del tot ni de bon tros, ja que seria una vanitat que no vull tenir vers als qui en saben de veritat.

Un poema per explicar-me,  primer que res, a mi, qui és el meu déu. O la meva deessa….

La mare natura. Ella i només ella. En qüestions de fe,  només tinc ulls per ella. ( cliqueu damunt del poema ).

Imatge: de la xarxa.